EL SAHARA HA DE SER NOTÍCIA

És cert que la crisi econòmica mundial és el tema important que apareix en els mitjans de comunicació, perquè ara és el que més afecta a tots... quan això passi serà un altre tema el que constantment sortirà a les notícies, però... hi ha temes IMPORTANTS, no tant per la magnitud de l’afectació sinó per els anys de durada i/o perjudici de la situació en una comunitat determinada. M’estic referint al poble Sahrauí.

D’ençà que el govern de l’Estat Espanyol va abandonar a la seva sort a aquest poble, sembla haver-se produït un pacte de silenci entre els diferents mitjans de comunicació, hi hagi el partit que hi hagi en el govern, en aquest nostre país democràtic.
Als Sahrauís també els afecta tot el que passa arreu del món, perquè repercuteix en el seu dia a dia. Les Ajudes que reben “sempre” són molt escasses. Inclús inexistents per part dels governs de la gran majoria de països, entre ells el de l’Estat Espanyol.

Les inundacions que es pateixen a les diferents poblacions de l’Estat Espanyol, els huracans que cada any afecten a Centre Amèrica són importants i com a tal són notícia. No haurien de ser menys importants aquelles inundacions que pateixen els habitants del Campaments de Refugiats Sahrauís, a la hamada (la zona més dura i inhòspita del desert).

Sí, el passat 13 d’Octubre van patir pluges torrencials amb forts vents que van ocasionar la destrucció de vivendes, escoles, hospitals, dels “escassos” aliments dels quals disposen.
També és cert, per sort, que no van haver-hi morts i tampoc es van patir les inundacions del febrer de 2006 que van destruir gran part de tots els Campaments.
Aquesta vegada s’ha vist afectada una part de la wilaia d’Auserd i més de 1400 vivendes de la wilaia de Smara, entre altres.
I mentre la “Media Luna Roja Saharauí” fa una crida perquè “hi ha necessitats immediates i urgents com a conseqüència de les pluges i no tenen reserves d’aliments des de finals de l’any 2006” degut sobretot als retalls en l’Ajuda Humanitària per part de les institucions. Els mitjans de comunicació no diuen res i miren cap a un altre banda.

Això també és notícia, perquè també són persones, igual que tu i que jo, que patim les pluges, la crisi econòmica, el mal de cap o de queixal.
La diferència: nosaltres tenim un cert estatus, una certa capacitat de protesta, que algú ens escolti,... En definitiva, tenim una ciutadania, la possibilitat de moure’ns i la llibertat de fer-ho.
Quan un “no existeix”, NO EXISTEIX.

Si busquem la definició de notícia en podem trobar moltes, com per exemple:

Segons l’Enciclopèdia Catalana:
- “Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no té coneixement.”
- “Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res”.
- “Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.”
Segons la Real Academia de la Lengua:
- “Noción, conocimiento”.
- “Contenido de una comunicación antes desconocida”.
- “Hecho divulgado”.

No hauria d’haver cap diferència entre les coses que passen a un lloc o un altre del món, perquè tot hauria de ser notícia.

Jo em pregunto: per què passa això? Per què hi ha coses que són notícia i altres no? La resposta la sé: perquè no interessa a cap polític. Sigui de la banda que sigui, o del Partit que representi... perquè si interessés que la Causa Sahrauí es soluciones també seria notícia a tota hora i en tots els mitjans de comunicació.

A l’opinió pública, a la societat... al menys a aquelles persones que coneixem la Causa Sahrauí, els que hem viscut amb els Sahrauís i coneixem les condicions tan dures que dia a dia han de patir, si que ens interessa i per nosaltres també és notícia el que allà passa.
Per això, hem d’aprofitar el nostre dret d’expressió perquè tota l’opinió pública s’assabenti del que passa allà, a l’altre banda del Mar Mediterràni, i del que passa a les Zones Ocupades pel Regne del Marroc, el Sàhara Occidental, a la costa de l’Oceà Atlàntic.
Aquell Oceà que per desgràcia, tots aquells nens i nenes que van néixer a partir del 1975 no han pogut conèixer, però del que han sentit parlar.

No ens hem d’oblidar del que pateixen tots els Sahrauís que viuen a les zones ocupades... i que tampoc són notícia!

Nosaltres podem dir, demanar, cridar que la Causa Sahrauí ha de tenir una solució justa. Són massa els anys que han passat sense cap mena de solució.
Mentre, ells continuen allà vivint de l’Ajuda Humanitària, amb una organització increïble, una escolarització molt elevada. On cada dia, quasi trenta-quatre anys després de ser abandonats a la seva sort, continuen naixent nens i nenes amb l’esperança de conèixer algun dia la seva terra, el Sàhara Occidental i el seu Oceà Atlàntic.
Tots ells segueixen lluitant de forma pacífica per no desaparèixer, malgrat els esforços en contra del rei marroquí i de la comunitat internacional que l’aixopluga i el justifica i que mira cap a una altra banda i fa veure que no hi són.

Sí, ells aguanten i no perden l’esperança. Saben que la gent del nostre poble és més sensible que la gent dels nostres governs. Saben que no estan sols en aquest món i que hi ha moltes persones anònimes que sí que els recolzen.
Nosaltres podem i hem de ser la veu d’aquell poble, d’aquella gent a qui no volen escoltar. Perquè nosaltres, amb les nostres comunicacions contínues amb els sahrauís sí que podem saber el que està passant i, per això, ho hem de dir en VEU ALTA, amb l’orgull de conèixer a una gent lluitadora i esperançada.

Com diu un proverbi sahrauí: “Lehmia Taklab Asbaa = la unió guanya al lleó = la unió fa la força”.

Per la Llibertat en tots els sentits!!!!!

Per un Món Just i en Pau!!!!

Patrícia Hidalgo Fuentes
(amb col·laboració "Ara i Sempre")