Escrito el 26 de julio de 2008, una semana antes de realizar mi quinto viaje a los campamentos. Adjunto un comentario que recibí....
Què és la vida????
Segur que més d'un s'ha fet aquesta pregunta més d'una vegada.
Evidentment no tinc la resposta.
Penso que cadascú ha de tenir la seva resposta, perquè al cap i a la fi cadascú té la seva vida i la viu de diferent manera.
A mi la vida em va portar a un lloc: al desert del sàhara.
Des del dia que vaig trepitjar el desert han passat moltes coses (bones i dolentes), però he après a ser d'un altre manera... i sobretot he après que hi ha coses que només passen un cop a la vida.
Quan vaig tornar del primer viatge vaig tenir la sensació que moltes coses havien canviat, però realment qui havia canviat era jo.
Els sahrauis, sense gaires paraules hem van fer ser diferent... Xucram!!!!
De cop, sense saber molt bé perquè però tenint molt clar que havia de viatjar, hem vaig trobar allà: era de nit, feia fred, però sobretot estava molt nerviosa.
No m'agraden les coses que desconec, ni tampoc les noves, perquè em sento mooolt incòmode...
Al desert no vaig tenir aquesta sensació i això és el que fa que senti que és el meu lloc al món.
He viatjat quatre vegades en poc temps. Tots els viatges m'han aportat i ensenyat moltes coses.
Per mi les "coses" no han de ser materials, són molt més importants aquelles que no podem tocar perquè físicament no existeixen.
D'aquí poc més a una setmana tornaré als Campaments, sé que és una "locura" però tinc temps i ganes... sobretot moltes ganes.Serà la cinquena vegada que viatgi, no penseu que no tinc res millor a fer... però un dia també vaig apendre que tot és molt relatiu...
Fa just quatre mesos que vaig arribar a Barcelona i tinc la sensació que fa un segle... com sempre passen coses bones i dolentes... ens aquests quatre mesos he après que la vida pot canviar en menys d'un segon i per aquest motiu ara que puc desitjo que arribi aviat el dia en que torni a agafar l'avió amb destí els Campaments.
Aquest viatge serà diferent perquè ningú m'acompanya.
No m'agrada la soledat, penso que pot ser la pitjor companya, però estic segura que no estic sola...
Per aquest motiu he decidit escriure, no sé si això ho llegirà algú o simplement quedarà penjat, però estic segura que no estem sols al món!!!!!
Leila Saida.
Comentario:
“El cor té raons que la pròpia raó no entén.”
És una frase de Pascal, però jo me l'he feta meva ja fa molt de temps, perquè les sensacions que descrius les he viscut igual i no solament pel que em transmet un determinat lloc sino una determinada gent, les ganes de viure situacions diverses i de viure-les amb unes determinades persones, amb una determinada sintonia.
Xucram a tu i a totes elles.
Ara i sempre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
La vida es muchas cosas. Tambien podriamos hablar no de "qué es la vida" sino de cómo "actuamos en nuestra estancia por eso que llamamos vida". Y aqui podemos encontrar de todo. Precisamente como pasan por la vida la mayoria de los refugiados saharauis y quienes resisten en los territorios ocupados por la Dictadura del Reino de Marruecos es una buena manera de ver que la vida no es de un solo color (como nos quieren hacer creer a traves del unico color informativo que hay detras de tantas y tantas cadenas de TV y de radio, por no hablar de la prensa escrita). Sí. El color que nos enseña la mayoria (digo la mayoria porque tampoco podemos hablar de todos), la mayoria digo del Pueblo Saharaui es un ejemplo de dignidad, de no doblegarse ante la denominada "Comunidad Internacional" (termino muy de moda que solo oculta la hipocresia de quienes gobiernan el mundo y los titeres que los apoyan amparados en semejante paraguas que lo mismo vale para justificar una guerra que para inflar de dinero publico a los bancos mientras continuan cerrando empresas o muriendo de hambre en África y muchas otras zonas del planeta). Decia que la mayoria del Pueblo Saharaui es un ejemplo de dignidad. De mantenerse fieles a una causa y no dejarse engatusar por las maquiavelicas maniobras de los poderosos. De todos. Es un ejemplo tambien de que otro mundo es posible. Un mundo que precisamente no quieren quienes oprimen a ese pueblo y quienes apoyan s sus opresores. Por eso somos amigos del Pueblo Saharaui. Porque lo queremos, porque tenemos los mismos enemigos en la lucha por un mundo mejor que no nos dejan construir. Y algun dia los venceremos. Seguramente nosotros no lo veremos. Pero dejaremos el cmino trazado para que otros lo hagan. Si nos paramos, crecera la hierba mala, y nadie podra cruzar por el camino hacia la libertad. Asi que no nos pararemos. Y vamos a ir consiguiendo pequeñas victorias,. De unos y de otros. Porque la victoria de cualquiera de nosotros es la victoria de todos. No se lo que es la vida. Solo se que hay que vivir con dignidad, con honestidad y coherencia. No se puede "servir a dos señores". Y como dijo el Che, "vale mas morir de pie que vivir arrodillado".
Publicar un comentario