Han pasado muchas cosas desde que escribí la última vez... entre otras no poder actualizarlo debido a los problemas informáticos con mi ordenador... poco a poco intentaré colgar las fotos de la manifestación y de algunas cosillas que han sucedido.
Ahora estoy preparando de nuevo mi viaje a los campamentos... esta vez acompañada.
Deseo que empeceis bien el año, que lo malo se quede en el 2008 que por algo se va... pero sobretodo que no perdamos la esperanza.. porque como alguien dijo alguna vez.. la esperanza es lo último que se pierde.. aunque yo pienso que lo último que se pierde es la vida.
Filosofia a parte....
Nos vemos a la vuelta.. a partir del 2009.
Recordad... pase lo que pase hay que intentar ser feliz.
lunes, 15 de diciembre de 2008
miércoles, 5 de noviembre de 2008
Protesta contra los planes de la UE para el Sahara Occidental
Campaña para exigir a la Unión Europea que excluya al Sahara Occidental del acuerdo EU – Marruecos. Llamamiento urgente a todas las organizaciones para firmar esta petición.
Esta petición se ha iniciado el 1 de noviembre de 2008 y tiene como objetivo promover la exclusión del Sahara Occidental de las conversaciones sobre el Estatuto Avanzado y el subsiguiente acuerdo.
Sólo pueden firmar organizaciones y colectivos.
Aquellas organizaciones y colectivos que deseen sumarse a la petición, pueden ponerse en contacto con Sara Eyckmans, advancedstatus@wsrw.org indicando:
1) Nombre de la organización (en el idioma local y, si es posible, su traducción al inglés).
2) País de origen de la organización.
3) Nombre de la persona que firma en nombre de la organización.
Gracias por ayudarnos a encontrar el mayor número posible de organizaciones.
Fecha límite para la firma: 3 de diciembre de 2008, 16.00 PM (GMT).
La petición será enviada a la Comisión Europea el día siguiente.
Texto de la petición
EL ESTATUTO AVANZADO DE MARRUECOS DEBE EXCLUIR AL SAHARA OCCIDENTAL
Nosotros, los firmantes de esta petición, exigimos que la Unión Europea no conceda un Estatuto Avanzado a Marruecos, a menos que se excluya específicamente del acuerdo la parte ocupada del Sahara Occidental.
La UE y Marruecos se encuentran actualmente en negociaciones para estrechar sus vínculos a través de esta cooperación pero, hasta ahora, no ha habido en los informes sobre las conversaciones entre la UE y Marruecos ninguna mención en cuanto a lo que se está haciendo para impedir que el Sahara Occidental ocupado sea incluido en el acuerdo de cooperación.
Si la UE concediera un Estatuto Avanzado para el Sahara Occidental ocupado a través de sus negociaciones con Marruecos como potencia ocupante, dará una lamentable e inequívoca señal de estar apoyando las pretensiones infundadas de Marruecos sobre el territorio, dañando asimismo los esfuerzos de las Naciones Unidas por descolonizar el territorio.
Queremos subrayar que Marruecos sigue siendo una potencia ocupante ilegal en el Sahara Occidental, en violación de más de 100 resoluciones de las NU que reclaman el derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui. Una serie de Resoluciones denuncian el hecho de que el Sahara Occidental es un territorio ocupado y anexionado. Asimismo, la Corte Internacional de Justicia ha rechazado las reclamaciones de Marruecos sobre el Sahara Occidental, y la ONU considera el caso del Sahara Occidental como una cuestión de descolonización.
En virtud del derecho consuetudinario internacional, la UE y sus Estados Miembros tienen el deber de no reconocer la anexión marroquí del Sahara Occidental y de apoyar el proceso de descolonización del territorio. Es también una obligación moral, en tanto en cuanto el pueblo saharaui sufre, tanto en el exilio como bajo graves violaciones de los derechos humanos cometidas por las fuerzas de ocupación marroquíes en los territorios ocupados del Sahara Occidental.
La UE debe, por tanto, asegurarse de que el Sahara Occidental es inequívocamente excluido de la aplicabilidad territorial del acuerdo de cooperación del Estatuto Avanzado, sin delegar esta responsabilidad sobre Marruecos.
Procediendo de esta forma, la UE estaría adoptando políticas similares a las ya adoptadas por los Estados Unidos que, en su Acuerdo de Libre Comercio con Marruecos, han excluido explícitamente al Sahara Occidental; o a la de la propia UE, que ha excluido a los territorios palestinos en el Acuerdo de Asociación que ha firmado con Israel. Instamos a la UE a que siga estos precedentes y a que apoye el plan de paz de las Naciones Unidas, respetando su obligación de no reconocimiento.
Nosotros, los firmantes de esta petición, no estamos en principio en contra de una mayor cooperación entre la UE y Marruecos. Sin embargo, exigimos que el acuerdo resultante de las negociaciones sobre el Estatuto Avanzado establezcan claramente que su aplicabilidad no se extenderá más al sur de las fronteras internacionalmente reconocidas para Marruecos, es decir, del paralelo 27 ° 40'N.
Sinceramente,
[los firmantes]
viernes, 24 de octubre de 2008
EL SAHARA HA DE SER NOTÍCIA
És cert que la crisi econòmica mundial és el tema important que apareix en els mitjans de comunicació, perquè ara és el que més afecta a tots... quan això passi serà un altre tema el que constantment sortirà a les notícies, però... hi ha temes IMPORTANTS, no tant per la magnitud de l’afectació sinó per els anys de durada i/o perjudici de la situació en una comunitat determinada. M’estic referint al poble Sahrauí.
D’ençà que el govern de l’Estat Espanyol va abandonar a la seva sort a aquest poble, sembla haver-se produït un pacte de silenci entre els diferents mitjans de comunicació, hi hagi el partit que hi hagi en el govern, en aquest nostre país democràtic.
Als Sahrauís també els afecta tot el que passa arreu del món, perquè repercuteix en el seu dia a dia. Les Ajudes que reben “sempre” són molt escasses. Inclús inexistents per part dels governs de la gran majoria de països, entre ells el de l’Estat Espanyol.
Les inundacions que es pateixen a les diferents poblacions de l’Estat Espanyol, els huracans que cada any afecten a Centre Amèrica són importants i com a tal són notícia. No haurien de ser menys importants aquelles inundacions que pateixen els habitants del Campaments de Refugiats Sahrauís, a la hamada (la zona més dura i inhòspita del desert).
Sí, el passat 13 d’Octubre van patir pluges torrencials amb forts vents que van ocasionar la destrucció de vivendes, escoles, hospitals, dels “escassos” aliments dels quals disposen.
També és cert, per sort, que no van haver-hi morts i tampoc es van patir les inundacions del febrer de 2006 que van destruir gran part de tots els Campaments.
Aquesta vegada s’ha vist afectada una part de la wilaia d’Auserd i més de 1400 vivendes de la wilaia de Smara, entre altres.
I mentre la “Media Luna Roja Saharauí” fa una crida perquè “hi ha necessitats immediates i urgents com a conseqüència de les pluges i no tenen reserves d’aliments des de finals de l’any 2006” degut sobretot als retalls en l’Ajuda Humanitària per part de les institucions. Els mitjans de comunicació no diuen res i miren cap a un altre banda.
Això també és notícia, perquè també són persones, igual que tu i que jo, que patim les pluges, la crisi econòmica, el mal de cap o de queixal.
La diferència: nosaltres tenim un cert estatus, una certa capacitat de protesta, que algú ens escolti,... En definitiva, tenim una ciutadania, la possibilitat de moure’ns i la llibertat de fer-ho.
Quan un “no existeix”, NO EXISTEIX.
Si busquem la definició de notícia en podem trobar moltes, com per exemple:
Segons l’Enciclopèdia Catalana:
- “Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no té coneixement.”
- “Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res”.
- “Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.”
Segons la Real Academia de la Lengua:
- “Noción, conocimiento”.
- “Contenido de una comunicación antes desconocida”.
- “Hecho divulgado”.
No hauria d’haver cap diferència entre les coses que passen a un lloc o un altre del món, perquè tot hauria de ser notícia.
Jo em pregunto: per què passa això? Per què hi ha coses que són notícia i altres no? La resposta la sé: perquè no interessa a cap polític. Sigui de la banda que sigui, o del Partit que representi... perquè si interessés que la Causa Sahrauí es soluciones també seria notícia a tota hora i en tots els mitjans de comunicació.
A l’opinió pública, a la societat... al menys a aquelles persones que coneixem la Causa Sahrauí, els que hem viscut amb els Sahrauís i coneixem les condicions tan dures que dia a dia han de patir, si que ens interessa i per nosaltres també és notícia el que allà passa.
Per això, hem d’aprofitar el nostre dret d’expressió perquè tota l’opinió pública s’assabenti del que passa allà, a l’altre banda del Mar Mediterràni, i del que passa a les Zones Ocupades pel Regne del Marroc, el Sàhara Occidental, a la costa de l’Oceà Atlàntic.
Aquell Oceà que per desgràcia, tots aquells nens i nenes que van néixer a partir del 1975 no han pogut conèixer, però del que han sentit parlar.
No ens hem d’oblidar del que pateixen tots els Sahrauís que viuen a les zones ocupades... i que tampoc són notícia!
Nosaltres podem dir, demanar, cridar que la Causa Sahrauí ha de tenir una solució justa. Són massa els anys que han passat sense cap mena de solució.
Mentre, ells continuen allà vivint de l’Ajuda Humanitària, amb una organització increïble, una escolarització molt elevada. On cada dia, quasi trenta-quatre anys després de ser abandonats a la seva sort, continuen naixent nens i nenes amb l’esperança de conèixer algun dia la seva terra, el Sàhara Occidental i el seu Oceà Atlàntic.
Tots ells segueixen lluitant de forma pacífica per no desaparèixer, malgrat els esforços en contra del rei marroquí i de la comunitat internacional que l’aixopluga i el justifica i que mira cap a una altra banda i fa veure que no hi són.
Sí, ells aguanten i no perden l’esperança. Saben que la gent del nostre poble és més sensible que la gent dels nostres governs. Saben que no estan sols en aquest món i que hi ha moltes persones anònimes que sí que els recolzen.
Nosaltres podem i hem de ser la veu d’aquell poble, d’aquella gent a qui no volen escoltar. Perquè nosaltres, amb les nostres comunicacions contínues amb els sahrauís sí que podem saber el que està passant i, per això, ho hem de dir en VEU ALTA, amb l’orgull de conèixer a una gent lluitadora i esperançada.
Com diu un proverbi sahrauí: “Lehmia Taklab Asbaa = la unió guanya al lleó = la unió fa la força”.
Per la Llibertat en tots els sentits!!!!!
Per un Món Just i en Pau!!!!
Patrícia Hidalgo Fuentes
(amb col·laboració "Ara i Sempre")
D’ençà que el govern de l’Estat Espanyol va abandonar a la seva sort a aquest poble, sembla haver-se produït un pacte de silenci entre els diferents mitjans de comunicació, hi hagi el partit que hi hagi en el govern, en aquest nostre país democràtic.
Als Sahrauís també els afecta tot el que passa arreu del món, perquè repercuteix en el seu dia a dia. Les Ajudes que reben “sempre” són molt escasses. Inclús inexistents per part dels governs de la gran majoria de països, entre ells el de l’Estat Espanyol.
Les inundacions que es pateixen a les diferents poblacions de l’Estat Espanyol, els huracans que cada any afecten a Centre Amèrica són importants i com a tal són notícia. No haurien de ser menys importants aquelles inundacions que pateixen els habitants del Campaments de Refugiats Sahrauís, a la hamada (la zona més dura i inhòspita del desert).
Sí, el passat 13 d’Octubre van patir pluges torrencials amb forts vents que van ocasionar la destrucció de vivendes, escoles, hospitals, dels “escassos” aliments dels quals disposen.
També és cert, per sort, que no van haver-hi morts i tampoc es van patir les inundacions del febrer de 2006 que van destruir gran part de tots els Campaments.
Aquesta vegada s’ha vist afectada una part de la wilaia d’Auserd i més de 1400 vivendes de la wilaia de Smara, entre altres.
I mentre la “Media Luna Roja Saharauí” fa una crida perquè “hi ha necessitats immediates i urgents com a conseqüència de les pluges i no tenen reserves d’aliments des de finals de l’any 2006” degut sobretot als retalls en l’Ajuda Humanitària per part de les institucions. Els mitjans de comunicació no diuen res i miren cap a un altre banda.
Això també és notícia, perquè també són persones, igual que tu i que jo, que patim les pluges, la crisi econòmica, el mal de cap o de queixal.
La diferència: nosaltres tenim un cert estatus, una certa capacitat de protesta, que algú ens escolti,... En definitiva, tenim una ciutadania, la possibilitat de moure’ns i la llibertat de fer-ho.
Quan un “no existeix”, NO EXISTEIX.
Si busquem la definició de notícia en podem trobar moltes, com per exemple:
Segons l’Enciclopèdia Catalana:
- “Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no té coneixement.”
- “Informació sobre l’estat, la situació, etc., d’una persona o d’una cosa de la qual fa algun temps que hom no sap res”.
- “Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.”
Segons la Real Academia de la Lengua:
- “Noción, conocimiento”.
- “Contenido de una comunicación antes desconocida”.
- “Hecho divulgado”.
No hauria d’haver cap diferència entre les coses que passen a un lloc o un altre del món, perquè tot hauria de ser notícia.
Jo em pregunto: per què passa això? Per què hi ha coses que són notícia i altres no? La resposta la sé: perquè no interessa a cap polític. Sigui de la banda que sigui, o del Partit que representi... perquè si interessés que la Causa Sahrauí es soluciones també seria notícia a tota hora i en tots els mitjans de comunicació.
A l’opinió pública, a la societat... al menys a aquelles persones que coneixem la Causa Sahrauí, els que hem viscut amb els Sahrauís i coneixem les condicions tan dures que dia a dia han de patir, si que ens interessa i per nosaltres també és notícia el que allà passa.
Per això, hem d’aprofitar el nostre dret d’expressió perquè tota l’opinió pública s’assabenti del que passa allà, a l’altre banda del Mar Mediterràni, i del que passa a les Zones Ocupades pel Regne del Marroc, el Sàhara Occidental, a la costa de l’Oceà Atlàntic.
Aquell Oceà que per desgràcia, tots aquells nens i nenes que van néixer a partir del 1975 no han pogut conèixer, però del que han sentit parlar.
No ens hem d’oblidar del que pateixen tots els Sahrauís que viuen a les zones ocupades... i que tampoc són notícia!
Nosaltres podem dir, demanar, cridar que la Causa Sahrauí ha de tenir una solució justa. Són massa els anys que han passat sense cap mena de solució.
Mentre, ells continuen allà vivint de l’Ajuda Humanitària, amb una organització increïble, una escolarització molt elevada. On cada dia, quasi trenta-quatre anys després de ser abandonats a la seva sort, continuen naixent nens i nenes amb l’esperança de conèixer algun dia la seva terra, el Sàhara Occidental i el seu Oceà Atlàntic.
Tots ells segueixen lluitant de forma pacífica per no desaparèixer, malgrat els esforços en contra del rei marroquí i de la comunitat internacional que l’aixopluga i el justifica i que mira cap a una altra banda i fa veure que no hi són.
Sí, ells aguanten i no perden l’esperança. Saben que la gent del nostre poble és més sensible que la gent dels nostres governs. Saben que no estan sols en aquest món i que hi ha moltes persones anònimes que sí que els recolzen.
Nosaltres podem i hem de ser la veu d’aquell poble, d’aquella gent a qui no volen escoltar. Perquè nosaltres, amb les nostres comunicacions contínues amb els sahrauís sí que podem saber el que està passant i, per això, ho hem de dir en VEU ALTA, amb l’orgull de conèixer a una gent lluitadora i esperançada.
Com diu un proverbi sahrauí: “Lehmia Taklab Asbaa = la unió guanya al lleó = la unió fa la força”.
Per la Llibertat en tots els sentits!!!!!
Per un Món Just i en Pau!!!!
Patrícia Hidalgo Fuentes
(amb col·laboració "Ara i Sempre")
miércoles, 15 de octubre de 2008
MANIFESTACIÓN EN MADRID EL 15 DE NOVIEMBRE POR LA LIBERTAD DEL PUEBLO SAHARAUI
Contra la violación de los Derechos Humanos en el Sáhara Occidental
Contra la violación de los Derechos Humanos en el Sáhara Occidental
Por la Descolonización y la Independencia
Desde hace más de treinta y tres años, el ejercito marroquí ocupa un territorio que invadió por la fuerza: el Sáhara Occidental, frente a las Islas Canarias. Marruecos sigue negándose a cumplir las Resoluciones aprobadas por la ONU, para concluir un proceso de descolonización inacabado, y pretende sencillamente anexionarse el Sáhara. En las zonas ocupadas por Marruecos persisten las detenciones arbitrarias, las torturas, la falta de garantías ante la Policía y ante los Tribunales, y continúa la persecución a través de juicios penales, con marcado móvil político, contra líderes saharauis cívicos, sociales y defensores y defensoras de los Derechos Humanos.
Del mismo modo, el pueblo marroquí es obligado a vivir bajo los dominios de un régimen anclado en el pasado que desprecia los derechos fundamentales de quienes viven bajo su influencia, especialmente los del Pueblo Saharaui.
De acuerdo al Derecho Internacional, solucionar el conflicto del Sáhara Occidental no es difícil. Es posible diseñar una solución en unas pocas horas con la simple organización de un referéndum de autodeterminación libre, democrático y regular. No se trata de un conflicto étnico, ni religioso o el de dos pueblos por un solo territorio, es un caso claro de ocupación ilegal y por la fuerza de un territorio.
Por ello, debemos denunciar enérgicamente la actitud del Estado Español y su privilegiada relación con la monarquía Alaui. Como Potencia Administradora, responsable política y jurídicamente de la tragedia que sigue viviendo aún hoy el Pueblo Saharaui, el Estado Español debe contribuir de manera honesta a la solución justa y definitiva del conflicto del Sáhara Occidental y desde luego debe abstenerse de continuar facilitando material militar al régimen marroquí, tal y como, vulnerando cualquier código de conducta sobre el comercio de armas, ha realizado en dos ocasiones a lo largo del presente año (meses de enero y junio).
Igualmente, como ciudadanos y ciudadanas europeas, debemos denunciar la actitud de la UE que comete un acto contrario a la legalidad internacional al firmar con Marruecos un acuerdo de pesca que incluye ilegalmente las aguas jurisdiccionales del Sáhara Occidental. Es otro acto más de explotación ilegal de las riquezas naturales del Pueblo Saharaui, sobre las cuales el derecho internacional le reconoce soberanía permanente.
Ali Salem Iselmu, poeta saharaui exiliado en el Estado Español, en su último libro “La música del Siroco”, expresa de inigualable manera el sentir de este pueblo con el poema titulado DECIRLES:
Decirles que la tierra no es de ellos,
que la gente no es de ellos,
que las piedras necesitan ser libres.
Decirles que el desierto solo conoce
a los nómadas, dueños del sol y el viento.
Que el Aaiun duerme
para quedarse sin sentido,
que quien niegas
erá negado por la ternura
de esas voces melancólicas y sedientas.
Decirles que no hay más espera
que la espera del reencuentro
renacido del polvo de la libertad.
Esta es LA VOZ DEL PUEBLO SAHARAUI,
Un pueblo pequeño, forjado en el desierto, que sigue buscando su libertad, construyéndola cada día, tanto en el refugio como bajo la ocupación, combatiendo en una desigual contienda contra el olvido impuesto. Un pueblo que a lo largo de todos estos años de sufrimiento ha dado pruebas de resistencia, dignidad y determinación por recuperar la libertad y construir su futuro en paz, democracia y libertad.
Nosotras y nosotros, miles de personas solidarias con un pueblo hermano, caminaremos siempre a su lado, hasta el día del ansiado retorno a su territorio.
¡¡EL SAHARA NO SE VENDE, DE RENDIRSE MEJOR NI HABLAMOS!!
lunes, 13 de octubre de 2008
POESIA
MÍRAME SIEMPRE,
TRATA DE ENTENDERME,
VER MI DESTINO COMO EL TUYO,
NUNCA DEJES DE OBSERVARME,
SI LO HACES,
HABREMOS DESAPARECIDO.
(Ali Salem Iselmu)
UN BESO,
SOLAMENTE UN BESO,
SEPARA LA BOCA DE ÁFRICA,
DE LOS LABIOS DE EUROPA.
(Limam Boicha)
PLORAR
Diuen que plorar
és bo pel cor.
És sinònim d’estimar?
Plorem, si,
quan estimem .
Plorem també
si ens falta algú,
de sentiment.
Plorem i sovint ho amaguem.
Plorem d’alegria?
Plorem sols?
Plorem junts?
Ploren els adults?
Ploren els infants?
Plora l’emigrant.
Plora el Tercer Món.
Ploren amics i estranys
i també ploro jo.
(4/12/01)
TRATA DE ENTENDERME,
VER MI DESTINO COMO EL TUYO,
NUNCA DEJES DE OBSERVARME,
SI LO HACES,
HABREMOS DESAPARECIDO.
(Ali Salem Iselmu)
UN BESO,
SOLAMENTE UN BESO,
SEPARA LA BOCA DE ÁFRICA,
DE LOS LABIOS DE EUROPA.
(Limam Boicha)
PLORAR
Diuen que plorar
és bo pel cor.
És sinònim d’estimar?
Plorem, si,
quan estimem .
Plorem també
si ens falta algú,
de sentiment.
Plorem i sovint ho amaguem.
Plorem d’alegria?
Plorem sols?
Plorem junts?
Ploren els adults?
Ploren els infants?
Plora l’emigrant.
Plora el Tercer Món.
Ploren amics i estranys
i també ploro jo.
(4/12/01)
- Gracias a quien lo envió.
QUÈ ÉS LA VIDA????
Escrito el 26 de julio de 2008, una semana antes de realizar mi quinto viaje a los campamentos. Adjunto un comentario que recibí....
Què és la vida????
Segur que més d'un s'ha fet aquesta pregunta més d'una vegada.
Evidentment no tinc la resposta.
Penso que cadascú ha de tenir la seva resposta, perquè al cap i a la fi cadascú té la seva vida i la viu de diferent manera.
A mi la vida em va portar a un lloc: al desert del sàhara.
Des del dia que vaig trepitjar el desert han passat moltes coses (bones i dolentes), però he après a ser d'un altre manera... i sobretot he après que hi ha coses que només passen un cop a la vida.
Quan vaig tornar del primer viatge vaig tenir la sensació que moltes coses havien canviat, però realment qui havia canviat era jo.
Els sahrauis, sense gaires paraules hem van fer ser diferent... Xucram!!!!
De cop, sense saber molt bé perquè però tenint molt clar que havia de viatjar, hem vaig trobar allà: era de nit, feia fred, però sobretot estava molt nerviosa.
No m'agraden les coses que desconec, ni tampoc les noves, perquè em sento mooolt incòmode...
Al desert no vaig tenir aquesta sensació i això és el que fa que senti que és el meu lloc al món.
He viatjat quatre vegades en poc temps. Tots els viatges m'han aportat i ensenyat moltes coses.
Per mi les "coses" no han de ser materials, són molt més importants aquelles que no podem tocar perquè físicament no existeixen.
D'aquí poc més a una setmana tornaré als Campaments, sé que és una "locura" però tinc temps i ganes... sobretot moltes ganes.Serà la cinquena vegada que viatgi, no penseu que no tinc res millor a fer... però un dia també vaig apendre que tot és molt relatiu...
Fa just quatre mesos que vaig arribar a Barcelona i tinc la sensació que fa un segle... com sempre passen coses bones i dolentes... ens aquests quatre mesos he après que la vida pot canviar en menys d'un segon i per aquest motiu ara que puc desitjo que arribi aviat el dia en que torni a agafar l'avió amb destí els Campaments.
Aquest viatge serà diferent perquè ningú m'acompanya.
No m'agrada la soledat, penso que pot ser la pitjor companya, però estic segura que no estic sola...
Per aquest motiu he decidit escriure, no sé si això ho llegirà algú o simplement quedarà penjat, però estic segura que no estem sols al món!!!!!
Leila Saida.
Comentario:
“El cor té raons que la pròpia raó no entén.”
És una frase de Pascal, però jo me l'he feta meva ja fa molt de temps, perquè les sensacions que descrius les he viscut igual i no solament pel que em transmet un determinat lloc sino una determinada gent, les ganes de viure situacions diverses i de viure-les amb unes determinades persones, amb una determinada sintonia.
Xucram a tu i a totes elles.
Ara i sempre.
Què és la vida????
Segur que més d'un s'ha fet aquesta pregunta més d'una vegada.
Evidentment no tinc la resposta.
Penso que cadascú ha de tenir la seva resposta, perquè al cap i a la fi cadascú té la seva vida i la viu de diferent manera.
A mi la vida em va portar a un lloc: al desert del sàhara.
Des del dia que vaig trepitjar el desert han passat moltes coses (bones i dolentes), però he après a ser d'un altre manera... i sobretot he après que hi ha coses que només passen un cop a la vida.
Quan vaig tornar del primer viatge vaig tenir la sensació que moltes coses havien canviat, però realment qui havia canviat era jo.
Els sahrauis, sense gaires paraules hem van fer ser diferent... Xucram!!!!
De cop, sense saber molt bé perquè però tenint molt clar que havia de viatjar, hem vaig trobar allà: era de nit, feia fred, però sobretot estava molt nerviosa.
No m'agraden les coses que desconec, ni tampoc les noves, perquè em sento mooolt incòmode...
Al desert no vaig tenir aquesta sensació i això és el que fa que senti que és el meu lloc al món.
He viatjat quatre vegades en poc temps. Tots els viatges m'han aportat i ensenyat moltes coses.
Per mi les "coses" no han de ser materials, són molt més importants aquelles que no podem tocar perquè físicament no existeixen.
D'aquí poc més a una setmana tornaré als Campaments, sé que és una "locura" però tinc temps i ganes... sobretot moltes ganes.Serà la cinquena vegada que viatgi, no penseu que no tinc res millor a fer... però un dia també vaig apendre que tot és molt relatiu...
Fa just quatre mesos que vaig arribar a Barcelona i tinc la sensació que fa un segle... com sempre passen coses bones i dolentes... ens aquests quatre mesos he après que la vida pot canviar en menys d'un segon i per aquest motiu ara que puc desitjo que arribi aviat el dia en que torni a agafar l'avió amb destí els Campaments.
Aquest viatge serà diferent perquè ningú m'acompanya.
No m'agrada la soledat, penso que pot ser la pitjor companya, però estic segura que no estic sola...
Per aquest motiu he decidit escriure, no sé si això ho llegirà algú o simplement quedarà penjat, però estic segura que no estem sols al món!!!!!
Leila Saida.
Comentario:
“El cor té raons que la pròpia raó no entén.”
És una frase de Pascal, però jo me l'he feta meva ja fa molt de temps, perquè les sensacions que descrius les he viscut igual i no solament pel que em transmet un determinat lloc sino una determinada gent, les ganes de viure situacions diverses i de viure-les amb unes determinades persones, amb una determinada sintonia.
Xucram a tu i a totes elles.
Ara i sempre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
